Francisco de Goya i Lucientes

Francisco de Goya i Lucientes va néixer el 30 març 1746 a Fuendetodos (Saragossa).

El 1996, per tant, es va complir el 250 aniversari del seu naixement.

Per a altres usos del terme «Goya», vegeu Goya (desambiguació).

Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, març 30, 1746 - Bordeus, França, 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. La seva obra abasta la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes desenvolupar un estil que inaugura el Romanticisme. L'art goyesco suposa, així mateix, el començament de la Pintura contemporània, i es considera precursor de les avantguardes pictòriques del segle XX.

Després d'un lent aprenentatge a la seva terra natal, en l'àmbit estilístic del barroc tardà i les estampes devotes, viatja a Itàlia en 1770, on trava contacte amb l'incipient neoclassicisme, que adopta quan marxa a Madrid a mitjans d'aquesta dècada, juntament amb un pintoresquisme costumista rococó derivat del seu nou treball com a pintor de cartrons per als tapissos de la manufactura reial de Santa Bàrbara. El magisteri en aquesta activitat i en altres relacionades amb la pintura de tall que imposava Mengs, i el pintor espanyol més prestigiós era Francisco Bayeu, que va ser cunyat de Goya.

Una greu malaltia que li afecta el 1793 el porta a apropar-se a una pintura més creativa i original, que expressa temàtiques menys amables que els models que havia pintat per a la decoració dels palaus reals. Una sèrie de quadrets en llauna, als que ell mateix denomina de capritx i invenció, inicien la fase madura de l'obra de l'artista i la transició cap a l'estètica romàntica.

A més, la seva obra reflecteix el convuls període històric en què viu, particularment la Guerra de la Independència, de la qual la sèrie d'estampes dels desastres de la guerra és gairebé un reportatge modern de les atrocitats comeses i componen una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre els individus de qualsevol classe i condició.

Gran popularitat té la seva Maja nua, en part afavorida per la polèmica generada al voltant de la identitat de la bella retratada. De començaments del segle XIX daten també altres retrats que emprenen el camí cap al nou art burgès. Al final del conflicte hispano-francès pinta dos grans quadres a propòsit dels successos de l'aixecament del dos de maig de 1808, que sentin un precedent tant estètic com temàtic per al quadre d'història, que no només comenta successos propers a la realitat que viu l'artista, sinó que arriba a un missatge universal.

Però la seva obra culminant és la sèrie de pintures a l'oli sobre el mur sec amb què va decorar la seva casa de camp (la Quinta del Sordo), les Pintures negres. En elles Goya anticipa la pintura contemporània i els variats moviments d'avantguarda que marcarien el segle XX.