diumenge, 4 de març del 2012

Esclerosis Múltiple (EM)


   ESCLEROSIS
                    MÚLTIPLE



Índex
Pàg

  • Introducció ................................................................................ 3
  • Definició ..................................................................................... 3
  • Tipus ........................................................................................... 4
  • Característiques ...................................................................... 5
  • Etiologia o causes .................................................................... 6
  • Prevenció o tractament .......................................................... 7
  • Simptomes ................................................................................. 8
  • Gent que té o ha tingut EM ................................................... 9/12
  • Vocabulari .................................................................................. 13
  • Vídeos ......................................................................................... 14
  • Conclusió .................................................................................... 15
  • Fons d'informació .................................................................. 16




Introducció
És una malaltia neurodegenerativa que afecta a la mielina, pot apareixer en el cervell com en la médula. Una de les causes es la pèrdua de la mobilitat. No té cura però existeix una medicació eficaç.


Definició
L'esclerosis múltiple o esclerosi de plaques, malaltia neurodegenerativa, que una de les conseqüencies es que acabarà utilitzant la cadira de rodes perquè redueix la mobilitat. Són plaques que apareix en el cerbell com en la médula. Depen del nervi on vaigui a parar pues et pot afectar a la mobilitat, et pot afectar a la memoria, et pot afectar a la sensibilitat...
La pèrdua de mobilitat i sensibilitat impedeix fer coses qüotidianes. Al perdre sensibilitat, les coses es cauen, hi han coses que no pots fer, perts força sobretot en el canyell.
També la vida familiar s'ha vist recentida, ja que no estas tant actiu, et sens débil.
Es desconeixen les causes que la produeixen. Només pot ser diagnosticada amb fiabilitat mitjançant una autòpsia post-mortem o una biòpsia, encara que existeixen criteris no invasius per diagnosticar-la amb acceptable certesa.
La esclerosis múltiple no te cura encara que existeix una medicació eficaç i la investigació sobre les seves causes, però els afectats lluiten per millorarla seva calitat de vida, per això avui en el seu dia mundial demanden a l'administració, que es reconegui un 33% de minusvalia asociada al diagnostic i que es fiquen en marxa unitats especialitzades en cada hospital.
Pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en brots o que progressen lentament al llarg del temps.
Tipus
Es distingeixen diversos subtipus d'esclerosi múltiple i molts afectats presenten formes diferents de la malaltia amb el pas del temps, a causa de que es una malaltia degenerativa.
EM amb recaigudes o remissions: En aquesta forma d'EM hi ha recaigudes imprevisibles durant les quals apareixen nous símptomes o els símptomes existents s'agreugen. Això pot tenir una durada variable i hi ha una remissió parcial i fins i tot una recuperació total. La malaltia pot romandre inactiva durant mesos o anys.
EM benigna: Després d'un o dos brots amb recuperació completa, aquesta forma de EM no empitjora amb el temps i no hi ha incapacitat permanent. L'EM benigna només es pot identificar quan hi ha una incapacitat mínima als 10-15 anys del començament, i inicialment haurà estat qualificada com EM amb recaigudes o remissions. L'EM benigna tendeix a estar associada amb símptomes menys greus al començament.
EM progressiva secundària: En algunes persones que tenen inicialment EM amb recaigudes i remissions, es desenvolupa posteriorment una incapacitat progressiva en el curs de la malaltia, sovint amb recaigudes superposades.
EM progressiva primària: Aquesta forma de EM es caracteritza per l'absència d'atacs definits, però hi ha un començament lent i un empitjorament constant dels símptomes. Es produeix una acumulació de deficiències i incapacitat que pot estabilitzar-se en determinat moment o continuar durant mesos i anys.




Característiques
Es sospita que la causa de l'esclerosi múltiple es un virus o un antigen desconegut són els responsables que desencadenen, d'alguna manera, una anomalia immunològica, que sol aparèixer a una edat primerenca. Llavors el cos, per algun motiu, produeix anticossos contra la seva pròpia mielina. Això provoca, amb el pas del temps, l'aparició de lesions de desmielinación i, posteriorment, cicatrius en diferents punts del sistema nerviós central. La desmielinación pot afectar a zones diverses del sistema nerviós central i la diferent localització de les lesions és la causa de la variabilitat i multiplicitat dels símptomes.
Aquest mecanisme immunitari activa els glòbuls blancs del torrent sanguini, que entren en el cervell i debiliten els mecanismes de defensa d'aquest. Un cop al cervell, aquests glòbuls activen altres elements del sistema immunitari, de manera que ataquen i destrueixen la mielina. També hi ha proves que l'EM és més freqüent entre persones que tenen una susceptibilitat genètica. Aquestes teories són en realitat complementàries. Un virus comú pot activar el sistema immunitari del cos, fent que atac i destrueixi mielina del sistema nerviós central en una persona genèticament susceptible.




Etiologia o causes
Els seus orígens són desconeguts.

S'ha llançat la hipòtesi que pot ser produïda per una combinació de diversos factors genètics i medioambientales. Això inclou possibles infeccions virals o altres factors en la infantesa o durant l'embaràs que puguin preparar el sistema immunitari per a una reacció anormal més tard.

A nivell molecular, pot ser que hi hagi una similitud estructural entre una agent infecciós desconegut i components del sistema nerviós central, el que causaria confusió més tard en el sistema immunitari. Amb tot, encara no es coneix cap virus de l'esclerosi. Per descomptat, l'esclerosi múltiple no és contagiosa.

Altres hipòtesis propostes intenten establir relacions amb malalties vasculars. Recentment ha estat proposada una relació amb una malaltia vascular coneguda com insuficiència venosa cerebroespinal crònica.




Prevenció o tractament

No existeix cura per l'esclerosi múltiple. Però s'han trobat diversos medicaments que són eficaços en el seu tractament, frenant el desenvolupament de la malaltia i combatent els símptomes.
Només la variant remitent-recurrent té tractaments
aprovats per la FDA i l'EMEA. Actualment, són tres interferones, un conjunt de polipèptids anomenat Copaxone, un immunosupressor anomenat mitoxantrona i finalment un anticòs monoclonal anomenat Natalizumab i comercialitzat com Tysabri.

L'EM progressiva primària és molt difícil de tractar. Els corticoesteroides a altes dosis cada tres mesos poden tenir algun efecte. En principi no existeix un tractament preventiu efectiu per l'EM progressiva primària. El tractament dels símptomes, i la rehabilitació mitjançant fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia, tenen un paper important. És molt important, igualment, l'avaluació per part d'un neuropsicòleg per poder abordar qualsevol dèficit cognitiu que pogués instaurar.

Medicaments experimentals i teràpies alternatives es descriuen en l'article Tractament de l'esclerosi múltiple. L'estat de les teràpies experimentals, cridades "pipeline", poden ser consultades en llocs especialitzats.Una altra de les possibles vies per al tractament de l'esclerosi múltiple és el Concepte Bobath.

Símptomes
Els principals simptomes de l'Esclerosis múltiple són:
Cansament
Visió doble o borrosa
Problemes de la parla
Tremolor a les mans
Debilitat en els membres
Pèrdua de força o de sensibilitat en alguna part del cos
Vertigo o falta d'equilibri
Sensació de formigueig o entumiment
Problemes de control urinari
Dificultat per caminar o coordinar moviments





Gent que té o ha tingut EM
  • Miquel Martí i Pol:
Va néixer el 1929 a Roda de Ter, i va morir el 2003 a Osona. Era un poeta, escriptor i traductor. És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.
Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que va haver de retirar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat que transmet serenitat. Són exemple d'això els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974) i Quadern de vacances (1976 ). El reconeixement públic li arriba amb la publicació en Llibres del Mall dels seus tres llibres de poesia L'arrel i l'escorça, El Llarg viatge i Amb vidres a la sang, així com amb Estimada Marta, el 1978. Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat les seves poesies. Part de la seva obra ha estat traduïda a més de 15 llengües.
  • Stephen William Hawking
Va néixer el 8 de gener de 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Amb vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitari a Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.
Posteriorment Hawking va anar a la Universitat de Cambrigde per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Denis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el Doctorat va passar a ser Investigador, i més tard Professor als Col·legis Majors de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des de 1979 ocupa el lloc de Professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del Reverend Henry Lucas, el qual havia sigut membre del parlament per la Universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, el 1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec l'ha mantingut fins a l'1 de novembre de 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green.
  • Christopher Reeve
La vida de Christopher Reeve va canviar per sempre el 22 de maig de 1995, quan en una competició hípica a Culpepper, Virgínia, va caure del seu cavall en no poder superar un obstacle i es fractura les dues primeres vèrtebres cervicals.
Després de ser sotmès a una perillosa operació, només va poder recuperar la mobilitat dels dits de la mà esquerra, que va aconseguir articular amb molt d'esforç. Va col · laborar amb entusiasme desmesurat amb associacions com la Unesco, per lluitar per causes similars a la seva. També assistia al senat malgrat el seu estat per intentar que aquest permetés treballar amb cèl·lules mare embrionàries als investigadors per intentar aconseguir el major desig de Reeve, tornar a caminar.
Es va convertir en un orador motivacional i una icona de la lluita i el tremp davant l'adversitat i va crear la "Christopher and Dana Reeve Paralysis Foundation", que a més de lluitar pel desenvolupament de la investigació de la cura de malalties usant cèl lules mare, va buscar donar suport als que han quedat paraplègics o tetraplègics com ell, ja sigui per causes naturals o en accidents. La seva esposa Dana va ser suport fonamental perquè Reeve pogués recuperar emocionalment en els primers difícils moments d'aquesta dura etapa de la seva vida, ella va romandre com incondicional companya fins al seu decés guanyant-se l'estima, el respecte i l'admiració per la seva abnegació i coratge. En aquest difícil moment de la seva vida, Reeve li va dir a la seva esposa Dana Reeve que potser ell hauria suïcidar-se. Reeve mai més va pensar en el suicidio. Dana va adequar la casa a la granja per a la nova situació del seu marit i va deixar en segon pla la seva carrera.
Christopher Reeve gràcies a les cures i amor de llar va aconseguir assumir la seva condició de discapacitat i va realitzar conferències i fins i tot va recolzar la seva dona en diverses activitats d'índole professional. L'actor no va renunciar a la lluita i les seves conferències van ser un exemple de la lluita contra l'adversitat. Sempre va estar a l'avantguarda com a estendard dels estudis per a la cura de la paràlisi de la medul · la espinal. Reeve fins i tot va arribar a oferir el seu cos per a experiments de neurotransmissors, en un d'ells li van implantar cel · electròniques que generaven polsos elèctrics que estimulaven la reacció reflecteix i que li feien moure les seves extremitats de manera robòtica, va fer una presentació en públic, però això no va prosperar. Dana va recolzar públicament el senador John Kerry com a candidat a la presidència, però George Bush Jr va suspendre el 2001 l'ús dels diners dels contribuents per a l'estudi de cèl·lules embrionàries.
A mesura que passava el temps, el seu organisme s'anava deteriorant, li van aparèixer escares i els seus músculs sense to començar a atrofiar definitivament. Es va fer susceptible a patir infeccions.
El 2003 i 2004, va tenir diverses infeccions serioses; recuperant de tres mentre que l'última va ser fatal per a ell. L'octubre de 2004, estava sent tractat per un problema d'hipotensió causat per sèpsia. El 9 d'octubre, Reeve es va sentir bé i va estar amb el seu fill Will. Aquesta nit, va tenir un atac cardíac després de rebre un antibiòtic per la infecció. Entra en coma i és portat a l'Hospital North Westchester a Mount Kisco, Nova York. Divuit hores després, el diumenge 10 d'octubre de 2004, mor als 52 anys. El seu doctor, John McDonald, creu que va ser una reacció adversa a l'antibiòtic que li causa la seva deceso.2 Un servei commemoratiu per a ell es va celebrar a l'Església Unitària a Westport, Connecticut, on ell i la seva dona havien asistido.3 Un any després de la seva mort, la fundació creada per ell, Centre de Recerca Reeve-Irvine de la Universitat de Califòrnia (EUA), va aconseguir reparar lesions medul·lars de ratolins usant cèl·lules mare provinents del teixit nerviós d'éssers humans.




Vocabulari
Mielina: Substància greixosa, blana, que forma la beina de les fibres nervioses mielíniques.
Malaltia neurodegenerativa: Trastorns cognitius que es deuen a un augment en els processos de mort cel·lular, reduint el nombre de neurones i generant canvis en la conducta.
Medul·la espinal: és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral. La seva funció més important és conduir, mitjançant les vies nervioses que està formada, el corrent nerviós que condueix les sensacions fins al cervell i els impulsos nerviosos que duu les respostes del cervell als músculs.
Cervell: És un òrgan de la part avant superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats. Alguns animals com les meduses o les estrelles de mar tenen, en canvi, un sistema nerviós descentralitzat sense cervell, i altres, com les esponges, no tenen cap sistema de manera que distribueixen aquesta funció supervisora entre diferents ganglis.
Hipòtesi: És una proposició acceptable que s'ha fet a través de la recollida d'informació i dada s, encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica.
Brots: És una classificació utilitzada en epidemiologia per descriure un grup petit, localitzat de gent o d'altres organismes infectats amb una malaltia. Aquests grups es limiten sovint a un poble o una àrea petita. Dos casos d'una malaltia transmissible associats en el temps i l'espai són normalment suficients de constituir un brot. Els brots també es poden referir a epidèmies, que afecten una regió en un país o un grup de països, o pandèmies, que descriuen brots de malaltia globals.
Nervi: És una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d'axons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten impulsos nerviosos.
EM: Esclerosis múltiple.

Vídeos

Hi han vídeos que m'han ajudat a aclarir millor el concepte de l'esclerosis múltiple, els vídeo que m'han fet servir de referencia son aquest:
                                           http://www.youtube.com/watch?v=LilfdYpFUas



Conclusió
-És una malaltia que en la societat es un poc desconeguda, ja que es veuen pocs casos.
-Amb aquest treball m’ha servit per averiguar i saber coses noves, abans si algú hem preguntés que es l’esclerosis múltiple, sol sabria dir que es un problema dels ossos, i amb aquest treball puc dir que l’esclerosis múltiple es un augment de plaques que apareixen en el cervell i que ens pot afectar en la memòria, sensibilitat, mobilitat, etc. Tot depenen del nervi en el qual ens afecti.
-He de dir que no m’ha sigut fàcil entendre aquest tema, ja que la informació que he buscat era complicada i escassa. Tot i això, finalment ho he pogut entendre i explicar-ho, el que m’ha ajudat més ha sigut la referència dels vídeos que ai cercat al google.
-Hem va passar tres coses:
  1. El primer treball que vaig fer se’m va barrar tot, i estava casi acabat faltava ficar la conclusió, la biografia, les imatges, el vocabulari i poca cosa més. No ho vaig poder guardar-ho, perquè l’ordenador se li va apagar la bateria i llavors el document es va apagar amb ell, no el vaig poder recuperar, hem va donar molta “ràbia” perquè havia passat moltes hores amb el treball. En resum, que aquest es el segon treball, i en aquest cada cosa que he escrit ho he anat guardant.
  2. Fent el treball hem vaig donar conte que ja havíem fet un altra feina sobre tres famosos que també els ai ficat, perquè he pensat que també es important ficar algun que altre exemple.
  3. La búsqueda de les imatges ha sigut escassa, i el perquè no el se, però suposo que deu ser perquè aquesta malaltia no es “molt comuna” entre la societat.



Fons d'informació

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)