Ignasi Blanch (Roquetes)

Hi ha una estranya relació entre Berlín, Olivia Newton John i los Chiripitifláuticos del capitán Tan. I el punt de connexió entre tots tres elements es diu Ignasi Blanch, dibuixant d’ofici i fll de Roquetes.

Tot plegat, aquesta és la història de com un nen de poble que dibuixava a totes hores, premiat pels Chiripitifláuticos televisius, acaba davant dels focus de mig món a Berlín, on, casualment, coneix una de les seves muses des que era adolescent: l’Olivia Newton John, de Grease. Final d’etapa en tots els sentits. Un viatge artístic i vital que l’ha dut de Roquetes a Berlín, on el 1989 va ser l’únic

artista de l’Estat espanyol escollit per pintar la seva obra al que quedava del mur de murs. Al seu poble, en tenen una rèplica. Ignasi Blanch ja ha tornat de la capital alemanya, on la commemoració del vintè aniversari de la caiguda del mur l’ha posat davant de totes les càmares. “Hi ha més mitjans dels que mai hauria imaginat”. Ha estat al centre de totes les mirades, com a únic representant artístic de l’Estat a l’East-Side- Gallery, un projecte que, fa vint anys, va cedir 1,3 kilòmetres del mur a artistes de tot el món. Més enllà, però, del rebombori berlinès, la d’Ignasi Blanch és la història del nen que dibuixava a totes hores. Acostuma a dir el seu pare que el primer dibuix de l’Ignasi ja el van poder veure a Los chiripitifláuticos, el programa infantil que, als anys seixanta, quan encara ningú no havia sentitaparlar de zapping, es va convertir en tota una icona generacional. L’Ignasi només tenia cinc anys, i la presentadora María Luisa Seco va anunciar solemnement, davant l’eufòria familiar, que el nen “Ignacio Blanch” havia resultat vencedor en el concurs de dibuix que havien organitzat els de la tele. “No és només una anècdota. Encara veig tota la meva família saltant d’alegria a casa en sentir la María Luisa Seco… Per a mi allò va ser tot un estímul per seguir dibuixant més i més i, al final, això és el que he pogut fer tota la vida”, afirma. Aquell nen tenia un do. Però, malgrat tot, “és important saber que més enllà de les habilitats que tinguis, la vida sencera és un procés de formació en el que cal buscar nous punts de vista i noves maneres de mirar”, afegeix. I així va ser –en aquest cas, mirant una pel·lícula– que, a final dels anys setanta, l’Ignasi adolescent es va quedar captivat per Grease i per l’actriu protagonista, Olivia Newton John. “La música de la pel·lícula em va agradar però, a més, tinc una especial fixació amb els timbres de veu, i el de l’Olivia em va enganxar moltíssim”. Fins al punt que les cançons de Newton John han estat la banda sonora de la seva vida: “M'han acompanyat durant moltes hores de dibuix perquè el seu timbre de veu em dóna una enorme serenitat”, s’explica el roquetenc. D’aquí que, en saber que l'artista seria a Berlín els mateixos

dies de novembre, l’Ignasi no ho va dubtar: “Volia parlar amb ella simplement per dir-li que la seva música m’ha acompanyat al llarg de la meva vida i, alhora, en un acte de reciprocitat, fer-la partícep de la meva obra”. I se’n va sortir. Es van trobaraBerlín, i van xerrar i es van fer fotos. “I perami ha estat com tancar un cicle de la meva vida”, afirma. Almenys per aquest artista, tots els camins porten a Berlín.

Parlo d'amor

Entre el centenar de aristes de 20 països que van pintar sobre el mur de Berlín, només hi ha un Espanyol. Ell és Ignasi Blanch, i la seva obra “Parlo d'amor” ja fa 19 anys que il·lustra les parets d'aquest simbol de la história mundial. És tracta d'una obra outobiografica de tres retrats íntims que reflecteix l'amor, les experiencies i el treball de l'artista a la ciutat on va viure tres anys. Després de ser escollit a un cuncurs públic l'any 1990 i de deixar la seva empremta del mur, ell a tornat a Berlín per repintar el seu segment amb el motiu de 20 anys de la caiguda del mur.