Chicas no hos a pasado que has llorado pensando en el , si has reído sin saber pq , si te importa todo lo q hace, lo que que dice, lo q podria llegar hacer, si es q te pones triste cuando te Ignora, si es q el es unico y especial en tu viday lo quieres con todos sus defectos y virtudes, si es q lo extrañas aunque lo hayas visto ayer, si es q lo dejarias todo por estar a su lado, si es que n te importa lo q diga o piense la gente de el, si es q lo miras y piensas como lo pude llegar a querer tanto, si es q ves una pelicula de amor y tan solo piensas en el , si es q escuchas canciones románticas y el se te pasa por la cabeza a cada segundo,si es q con cada mirada q te da tienes la sensación de q podrías llegar al cielo, y si es que sientes que n hay nadie como el ; q estando con el n importa nada más...
Pues os puedo asegurar que es normal, porque los chicos no sienten lo mismo que nosotras. Eso nos duele en toda el alma y lo peor es que ellos ni se dan cuenta. Yo lo he vivdoo y lo estoy viviendoo al principioo dulee muchoo pero luego te acostumbras, yo no digo que desaparezca, simplemente digoo que ya lo tomas como una rutina.
Yo tengo ese problema por la distancia entre él y yo tenemos casi 400km de distanciaa i la verdad se más cosas cuando el y yo estamos a esa distanciaa que cuando esta de vacaciones a casi 50km. Eso al principio pensava que la dictancia seriaa un obstaculo, pero donde hay amor veradero no hay obstaculo que valga ;)
dimarts, 25 d’octubre del 2011
dimarts, 18 d’octubre del 2011
-Sensaciones-
Un dia pasa, que estas de pie en algun lado y te das cuenta que no quieres ser ninguno de los que estan a tu alrededor...ni siquiera quieres ser tu, solo quieres salir corriendo... salir a toda hostia del sitio en el que estas.... Y de repente ocurre, algo se acciona, y en ese momento sabes que las cosas van a canviar, ya han canviado... Y que a partir de ahí ya no volveran a ser lo mismo, nunca, y cuando ocurre lo sabes... ♥
En cuanto bajé por las escaleras y vi que ya no estabas, las esperanzas
se rompieron como las olas del mar en las rocas. Creía que nada podría
sacarme de aquel momento de desesperación, me lo había jugado todo a un
instante, el resto de mi vida cayó del hilo que la sostenía. De repente,
un susurro inquietante rompió aquel amargo silencio. Reconocería ese
sonido; esa forma de colocar los labios (la cual me pone nerviosa) en
cualquier lugar del mundo. Sola había una forma de hacer desaparecer ese
ruido, besándote...♥
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Què és la felicitat?
La felicitat…
Es diu que la felicitat és allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció, és a dir, tot aquell sentiment agradable que ens proporciona satisfacció i absència de qualsevol patiment. També es diu que és un dels termes més importants de la filosofia, ja que buscar-la o trobar-la acostuma a ser l’objectiu principal de tot ésser humà.
Benjamin Franklin (1706-1790), un polític i científic estatunidenc, va dir: “La felicitat humana, generalment, no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que poden passar pocs cops, si no amb petites coses que passen tots els dies”. Amb aquesta frase estic totalment d’acord, perquè el que ens aporta felicitat no té perquè ser tot allò que aconseguim amb sort i que passen pocs cops a la nostre vida, sinó tot allò que per petit que sigui i per poca importància que ens pugui donar vagin ocorrint dia rere dia.
Però, també penso que per que la felicitat existeixi i per ser realment feliç, has de compartir aquesta felicitat amb algú més, sinó de que serveix ser feliç si no pots compartir-ho amb ningú i només pots guardar-t’ho per a tú mateix? Sobre aquest tema o sentiment, hi han hagut molts tòpics, però jo penso que les persones que realment t’estimen i t’envolten, que estan per lo bo i per lo dolent, que t’animen quant et fa falta i que t’ensenyen els errors, són les que verdaderament et fan feliç.
Totes aquelles persones que són, o que es creuen felices, és perquè són capaces de controlar el temps, la percepció de quant passen les coses. Fàcilment somriuen i, difícilment s’enfaden, veuen les coses positives de la vida, i a lo millor, per ser realment feliç el que cal fer és riure quan puguis i plorar quan ho necessitis; i aprofitar i viure les coses d’aquesta vida amb tranquil·litat i alegria.
Per ser feliç, el millor moment és ser-ho ara, si no, quan? No tenim que esperar a que la felicitat vingui a nosaltres, sinó que hem de ser nosaltres els que la busquem i la podem trobar, i quan abans molt millor, perquè mai sabrem el que ens pot passar demà. I si morts demà, de que haurà servit viure, si no hauràs trobat mai la verdadera felicitat i no hauràs pogut disfrutar d’ella?
La felicitat no és una cosa que la meresquem, sinó que, simplement, apareix quan menys ens ho podem esperar. Quant les coses i la vida ens van bé és un regal inesperat, però també hem de pensar que la felicitat no té per què durar sempre…
Es diu que la felicitat és allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció, és a dir, tot aquell sentiment agradable que ens proporciona satisfacció i absència de qualsevol patiment. També es diu que és un dels termes més importants de la filosofia, ja que buscar-la o trobar-la acostuma a ser l’objectiu principal de tot ésser humà.
Benjamin Franklin (1706-1790), un polític i científic estatunidenc, va dir: “La felicitat humana, generalment, no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que poden passar pocs cops, si no amb petites coses que passen tots els dies”. Amb aquesta frase estic totalment d’acord, perquè el que ens aporta felicitat no té perquè ser tot allò que aconseguim amb sort i que passen pocs cops a la nostre vida, sinó tot allò que per petit que sigui i per poca importància que ens pugui donar vagin ocorrint dia rere dia.
Però, també penso que per que la felicitat existeixi i per ser realment feliç, has de compartir aquesta felicitat amb algú més, sinó de que serveix ser feliç si no pots compartir-ho amb ningú i només pots guardar-t’ho per a tú mateix? Sobre aquest tema o sentiment, hi han hagut molts tòpics, però jo penso que les persones que realment t’estimen i t’envolten, que estan per lo bo i per lo dolent, que t’animen quant et fa falta i que t’ensenyen els errors, són les que verdaderament et fan feliç.
Totes aquelles persones que són, o que es creuen felices, és perquè són capaces de controlar el temps, la percepció de quant passen les coses. Fàcilment somriuen i, difícilment s’enfaden, veuen les coses positives de la vida, i a lo millor, per ser realment feliç el que cal fer és riure quan puguis i plorar quan ho necessitis; i aprofitar i viure les coses d’aquesta vida amb tranquil·litat i alegria.
Per ser feliç, el millor moment és ser-ho ara, si no, quan? No tenim que esperar a que la felicitat vingui a nosaltres, sinó que hem de ser nosaltres els que la busquem i la podem trobar, i quan abans molt millor, perquè mai sabrem el que ens pot passar demà. I si morts demà, de que haurà servit viure, si no hauràs trobat mai la verdadera felicitat i no hauràs pogut disfrutar d’ella?
La felicitat no és una cosa que la meresquem, sinó que, simplement, apareix quan menys ens ho podem esperar. Quant les coses i la vida ens van bé és un regal inesperat, però també hem de pensar que la felicitat no té per què durar sempre…
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Como considerar un buen AMIGO
Los amigos de verdad siempre los tendras a tu lado, más cerca o más lejos ellos te van a apoyar en todo, mientras que los "amigoa falsos" estan alli cundo les ineresa.
Si alguna vez estas en un apuro o te ha passado alguna cosa de qualquier típo sabras quales són tus amigos verdaderos.
*Consejo: No confies en la gente sin conocer-la de verdad, porque a la minima que te dés la vuelta te daran
por detras.
Si alguna vez estas en un apuro o te ha passado alguna cosa de qualquier típo sabras quales són tus amigos verdaderos.
*Consejo: No confies en la gente sin conocer-la de verdad, porque a la minima que te dés la vuelta te daran
por detras.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)