El codi digital
El llenguatge utilitzat amb la tecnologia actual és molt diferent al de la fotografia analògica o la pintura clàssica, s'utilitzen números, que no ocupen espai ni pesen. Amb el cas d'una imatge, s’organitza amb píxels que a la vegada són organitzats amb tres números, un per al nivell de verd un altre per al roig i finalment per al blau.
La informació digital no es desgasta amb el temps i no es sensible al medi ambient. Actualment la digitalització ha creat un mon d'oci i d’entreteniment i cap als anys 90 va crear-ne un de la comunicació, com ara l’Internet.
Compressió i descompressió
La compressió es utilitzada a l'hora de la digitalització i la descompressió per a la lectura. Aquests processos s'utilitzen per l'aprofitament d'espai, tan sigui per part d'imatge, vídeo o so. Amb cada cas hi ha un format específic per comprimir-ho:
JPEG: Compressió per a imatge, el que fa es separar la imatge en blocs y unificar els píxels que són iguals o pareguts, els dona un valor i els memoritza. Finalment comprimeix la imatge fins a 20 vegades sense que disminueixi la qualitat per a l'ull humà.
MPEG: compressió per a vídeo, agafa blocs d'imatges i guarda el que està en moviment, deixant unes imatges clau per a la descompressió. Tot això ho repeteix cada mig segon
MP3: Compressió per a so, permet escoltar música o so amb el qual ha estat dividit el volum per 10.
Funcionament d'un escàner.
El que fa un escàner es convertir una imatge al codi binari a traves d'un mirall que il·lumina la 'imatge fins una lent. Després es tradueix les variacions de colors per si es tracta de negres, blanc, tons de grisos o colors. El circuit analògic millora els tons de la imatge i el convertidor ho digitalitza. Tots aquests bits es memoritzen i s'envien a l’ordinador, finalment la memòria del convertidor s'esborra per poder tornar a repetir el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada