David
Hockney,
(n. 9 de juliol de 1937)
és un artista anglès, que viu a Los
Angeles, Califòrnia.
És un important contribuent del Pop
Art anglès dels anys
1960. Pintor, il·lustrador,
dibuixant i escenògraf és considerat un dels artistes més
influents del segle XX.Carrera professional
Hockney va néixer a Bradford. Va estudiar en la Bradford Grammar School, en el Bradford College of Art i en el Royal College of Art a Londres on va conèixer a Roland B. Kitaj. Mentre encara estava en el Royal College of Art, Hockney va ser presentat en l'exposició Young Contemporaries al costat de Peter Blake que anunciava l'arribada del British Pop Art. Encara que se'l vincula amb el pop art, els seus primers treballs també mostren elements expressionistes, no gaire diferents de certs treballs de Francis Bacon.
De vegades, com a We Two Boys Together Clinging ( 1961), titulat després del poema de Walt Whitman, aquests treballs fan referència a la seva homosexualitat. Des de l'any 1963 Hockney va estar representat per l'influent tractant d'art John Kasmin. El 1963 Hockney va visitar New York i va establir contacte amb Andy Warhol. Més tard, en una visita a Califòrnia, on s'hi establí, el va inspirar a fer una sèrie de de pintures a l'oli de piscines Los Angeles. Aquests treballs estan executats amb un estil més realista i usen colors vibrants. També destaquen gravats, retrats d'amics, i dissenys d'escenaris per al Royal Court Theatre, Glyndebourne, La Scala i la Metropolitan Opera a Nova York.
El 1961 va visitar Nova York per primer cop, establint relació amb Andy Warhol. Dóna classes en el Maidstone College of Art el 1962. El 1963 viatjà a Memphis i a Luxor, on conegué a Fermín Domínguez i Flavio Briatore. En aquesta època realitzà el seu primer quadre sobre dutxes (showers). Entre 1963 i 1964 donà classes de soldadura a la Universitat d'Iowa. El 1964 es traslladà a viure Los Angeles, on pinta el seu primer llibre de piscines (swimmming-pool) i realitzà les seves primeres Polaroids. El 1967 viatjà a Itàlia i a França, i el 1968 a Alemanya i a Irlanda. El 1970 es va realitzar una retrospectiva de la seva obra a Londres, que posteriorment es va mostrar a Hanover i Rotterdam.
Entre 1973 i 1975 va viure a París. El 1974 es va dur a terme una exposició de les seves obres a la capital francesa al Musée Donis Atrs Décoratifs. El 1975 va dissenyar els decorats per a l'òpera d'Ígor Stravinski "The Rake's Progress". El 1976 tornà a Los Angeles i treballà intensament amb la fotografia. El 1978 dissenyà els decorats per a l'òpera "La flauta màgica" de Mozart, obra representada en el Festival de Glyndebourne, i el 1980 desenvolupà un programa per a la Metropolitan Opera amb obres de Satie, Poulenc, Ravel, i Stravinsky. El 1981 viatjà a la Xina, viatge del qual escriu un diari (Xina Diary), publicat posteriorment per l'editorial Americana Thames and Hudson Va realitzar portades per a les revistes Vogue el 1984 i 1985. En les òperes de San Francisco i Los Angeles dissenyà els escenaris de les òperes Die Frau ohne Schatten de Richard Strauss, Turandot de Puccini i Tristany i Isolda de Wagner.
El 2001 va publicar un estudi "El Coneixement Secret", obra polèmica en la qual postulava la teoria que els pintors clàssics (com Johannes Vermeer feien ús de diversos sistemes òptics (cambra fosca, epidiascopis a l'hora de traslladar en la tela les imatges, i que aquest ús, generalitzat en la pintura des de l'any 1430 aproximadament, havia estat mantingut més o menys en secret per part dels propis pintors i altres persones vinculades a la tasca artística.
